Resultats de la cerca frase exacta: 15

Diccionari de la llengua catalana
1. renyar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adreçar (a algú, especialment a un inferior) blasmes severs per una falta comesa, per un mancament. La seva mare el va renyar perquè no havia anat a estudi. Ets molt dolent, noi; sempre t'han de renyar. Renya'l fort: veuràs com s'esmenarà.  [...]
2. bonegar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Renyar, amonestar. [...]
3. brugolar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Renyar, reganyar. [...]
4. escalfada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escalfament . escalfada d'orelles Acció de renyar, de reprendre fortament. [...]
5. objurgar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reprendre, renyar, fortament (algú) especialment per dissuadir-lo de dir o de fer alguna cosa. [...]
6. renyada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de renyar. [...]
7. escardussar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cardar amb cardes de pues gruixudes. Renyar.  [...]
8. renyaire
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té costum de renyar per qualsevol motiu. [...]
9. esbroncar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escridassar, especialment demostrant disconformitat. El públic ha esbroncat l'àrbitre. Renyar a crits. Dir (a algú) a la cara els seus defectes, les seves faltes, etc., especialment amb careta per carnaval. [...]
10. reprensió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>